Anomia

Anomia (a vegades incorrectament escrit anòmia en català^[1]) és un terme emprat per primer cop en filosofia per Jean-Marie Guyau i reprès posteriorment per Émile Durkheim en sociologia per designar una situació d’absència d’objectius o regles. A partir d'aquest significat s'ha estès el seu ús a la literatura i altres camps de la cultura.

El terme s’empra també en economia per a parlar d'un disfuncionament econòmic que provoca una crisi de prosperitat a causa d'una manca de regulació del mercat, que condueix a un trencament del vincle social i, d'aquesta manera, a tornar-se anomiana.

El mateix trencament es produeix a nivell familiar quan és el cas del suïcidi o del divorci.

Dos autors han estudiat el concepte que inicialment s'emprava en filosofia en una línia direferent a la contemporània. Émile Durkheim és qui dota de signiicat el mot, R. Merton és qui trasllada l'anomia al camp de la desviació social.